No sé si ho arribaré a estrenar
itziarmartinez | 28 febrer 2013Fa unes setmanes vaig anar a una botiga d’esport a comprar-me uns guants i unes botes noves, amb els diners que m’havien donat per Reis, però no sé si ho arribaré a estrenar, ja que tampoc no sé si vull seguir jugant a l’esport que em marca com a persona, el futbol.
La qüestió és que aquesta temporada està sent bastant dolenta, ja que estic en una lliga que no és gens competitiva i la relació amb les companyes d’equip i amb l’entrenador no és massa bona. Surto de casa sense ganes d’anar a entrenar, però arribo al camp i em proposo intentar-ho, però després comença l’entrenament i se’m treuen les poques que tenia. Les companyes d’equip s’ho prenen tot a broma i l’entrenador s’uneix a elles, però a mi m’agrada prendre’m l’esport seriosament, perquè tinc un somni que vull complir, però pel que veig, a aquest pas ho porto malament.
“ahir em vaig cansar de tot i li vaig dir al meu pare que no sabia si volia continuar jugant, però el problema és que no sé si li vaig dir de debò” |
Cada dia d’entrenament treballem menys, fem menys exercicis i ja no recordo com s’entrena. No sé què vol dir la paraula pilota, porteria o parar i, la veritat és que m’entristeix molt. És per aquesta raó que ahir em vaig cansar de tot i li vaig dir al meu pare que no sabia si volia continuar jugant, però el problema és que no sé si li vaig dir de debò o li vaig dir perquè en aquell moment estava enfadada. Suposo que finalment deixaré que passi el temps, com faig sempre i l’any vinent que passi el que hagi de passar. Em faria molta ràbia haver de deixar l’esport que més m’agrada per tenir gent incompetent al meu voltant i la veritat és que vull estrenar els guants i les botes!
Itziar
Itziar,
em sap greu que estiguis tan decebuda amb el futbol. Tan de bo que puguis estrenar els guants i les botes, i que puguis gaudir d’ells molt de temps!
M’ha agradat la forma en què ho expliques. És planera i directa. Si hi hagués de fer alguna objecció (petita) seria a la darrera frase: “Em faria molta ràbia haver de deixar l’esport que més m’agrada per tenir gent incompetent al meu voltant i la veritat és que vull estrenar els guants i les botes!”. “Em faria molta ràbia que, pel fet de tenir gent incompetent al meu voltant, hagués de deixar l’esport que més m’agrada. La veritat és que vull estrenar els guants i les botes!”. Es tractaria d’aproximar el complement (“pel fet de..”) al verb del què depèn (“hagués de deixar”)
No paris!
Josep Maria
Ets la millor Itzi! No et desanimis!